Centre d'activitats infantils i juvenils

• Tipus d'institució

Centre d'activitats infantils  i juvenils

Àmbit no formal

• Context

El barri del Raval, conegut durant molts anys pel “Barrio Chino de Barcelona” esta situat a Barcelona, concretament al districte de la Ciutat Vella. Aquest, esta delimitat amb Poble-sec, Sant Antoni i el Gòtic.

Al barri del Raval, actualment viuen persones de diverses cultures i països,fet que es pot observar donant una volta pel barri, ja que en aquest hi ha diversitat de comerços de diferents nacionalitats.

Barcelona té un 15% d’immigració, mentre que el Raval té un 47,7% d’immigració.  Així doncs, veiem l’alt percentatge d’immigrants dins d’aquest barri en relació amb la ciutat on es troba.

La situació social del Raval és complicada ja que moltes famílies viuen en habitatges àntics en condicions precàries. La majoria dels veïns del barri únicament disposen d' estudis primaris, l’índex d’atur es troba en el 33% y en el barri existeix un alt índex de drogoaddicció, prostitució y delinqüència.

El fracàs escolar, igual que a tota Catalunya, també esta present al Raval situant-se en el 30% avui dia. 
Carbonell (2003) atribueix el fracàs escolar dels alumnes de població immigrada, que és molt elevat a Espanya, al fet que para molts d'aquests alumnes, tot el que es refereix a l'institut, està associat al món de “els altres” (de la població autòctona), fent que ells (alumnes immigrants o fills d'immigrants) no sentin aquest entorn escolar com alguna cosa seu. Una mica del que ells fan part.

Conegut durant molt temps com a Districte Cinquè, des del segle XIX l'amuntegament i la manca de salubritat han caracteritzat el barri; convertint-lo així doncs en un barri característic de la ciutat comtal però també dels més degradats de Barcelona. La misèria, la prostitució i la delinqüència han estat factors especialment greus al barri. Fins a tal punt que diversos plans com són El Pla de Reforma Interior i el Pla Macià, van lluitar per modificar aquestes condicions de vida en les quals es trobava la gent que residia al Raval. A més a més, l’any 1988 l'ajuntament començà la rehabilitació del barri, enderrocant edificis en condicions precàries, obrint nous espais i aprofitant antics edificis per a nous usos, de caire cultural.

Encara en l’actualitat el barri més cèntric de Barcelona és un dels quals té més dèficits.
El Raval és un dels barris amb major demanda d'acció social doncs com ja s’ha pogut entendre anteriorment en ell existeix  un alt grau de la població immigrant, amb greus mancances, que alhora ha generant guetos;  una elevada taxa de desocupació, que provoca marginació; una densitat de població considerable i l'antiguitat dels habitatges fan del Raval un lloc que mereix l'atenció del conjunt de la societat.

Així doncs, creiem necessaria la creació d'un centre d'activitats per aconseguir formació i inserció social i laboral en persones que estan en risc d'exclusió social.

El nostre treball ens posa en relació directa amb tota la comunitat del barri i amb la gran diversitat cultural podent oferir serveis adaptats a les necessitats detectades.

• Objetius i missió educativa

- Desenvolupament integral de nois i noies que estan en una etapa de formació i   creixement: pretén, mitjançant activitats dirigides, dinàmiques de grup i xerrades, sortides, ajudar la millora i el creixement dels nois i noies, tant físic com psíquic. 

- Preparació pel món laboral: tota la formació està orientada a millorar i preparar als nois i noies pel que fa al món laboral. 

- Formació per conviure en espais i participar activament en aquests:volem fomentar la cohesió de grup per tal d'evitar el risc d'exclusió social i la segregació.  

- Oferir activitats lúdiques que ofereixin aprenentatges i valors per tal d'empatitzar i millorar les relacions entre tots.

Paradigma sociocrític

El Centre d’activitats infantils i juvenils El Raval es basa en el paradigma sociocritic. La decisió a l’hora de triar aquest paradigma contempla els objectius d’aquest i els diferents aspectes pels quals es caracteritza.         

El paradigma sociocrític sorgeix després del paradigma interpretatiu-simbòlic. Incorporant d'aquest anterior molts aspectes teorics, juntament amb aspectes de la teoría crítica del filòsof i sociòleg alemà Hebermas i la nova Sociología Crítica. El paradigma té com a un dels seus objectius principals promoure la transformació social a partir de la resolució de problemes o situacions concretes que van apareixent a les comunitats. Resol les diverses situacions amb la participació de les persones, és a dir, podem observar que busca el canvi per a la millora. 
És per tant que aquest paradigma es caracteritza pel seu enfocament qualitatiu i pel seu caràcter auto reflexiu; per considerar que el coneixement depèn en part de les necessitats del grup i per lluitar per l’autonomia de l’ésser humà.
A l’hora considera que el coneixement es crea des de la subjectivitat dels participants, conjuntament amb la seva interacció i participació, fent així que el coneixement es vagi desenvolupant i adquirint a partir de la teoria i la pràctica.

"Els principis ideològics del paradigma socio-crític tenen com a finalitat transformar l'estructura de les relacions socials" (J. Arnal, D. del Rincón, y A. Latorre, 1994). [...]"Aquesta teoria tracta de mostrar com l'escolaritat pot ser educativa en el sentit més ple: fomentant així, la capacitat de resoldre els problemes [...] de forma evolutiva" (R. Young, 1993, p. 16).
En conjunt, aspectes que en el barri del Raval són totalment rellevants, ja que en aquest ens trobem amb persones que pateixen per possible risc d’exclusió social. És per tant, que es pot considerar que aquesta és una bona manera de fer-los entendre que ells poden i han de participar en moltes de les activitats i decisions actuals de la seva comunitat.   

Ètica de la organització

A. Cortina defineix l’ética com: “un saber que pretende orientar la acción  humana de un  modo racional en  el conjunto de nuestra vida” (Cortina 1994: 18)

Amb la cita mostrada anteriorment, volem dir, que l'ètica s'ocupa de donar-nos raons per actuar en un sentit o un altre; i que conseqüentment l'ètica en les organitzacions es fixa en  les actuacions de les persones en contextos organitzatius i de les decisions de l'organització.

És per tant, que hem decidit que les normes ètiques entorn les quals girarà la organització (Centre d’activitats infantils i juvenils El Raval) seran les següents:

• Respectar els principis d’igualtat (gènere, cultura…) 

Un dret fonamental, reconegut i protegit, és el respecte del principi d'igualtat per raons de sexe, ètnia o raça entre d'altres. 

La organització ha de respectar tots els individus que formin part d’aquesta, sigui quina sigui la seva situació social. És a dir, ja es tracti de homes o dones, autòctons o immigrants, etc, per tal d’afavorir el ple desenvolupament d’aquestes i promoure la igualtat d’oportunitats dins la organització sense cap tipus de distinció.

• Fomentar la llibertat i la democràcia participativa de tots els membres de la organització i no cohibir així l’actuació de les persones d’aquesta.

Es tracta de que tots els membres del centre tinguin la capacitat d'expressar-se lliurament i hi hagi una interacció entre tots ells. S'ha de donar la possibilitat de que tots els individus participin sense por i amb empenta. Aquest fet millorarà la comunicació i propiciarà una millor relació entre tots els individus.

• Mantenir la privacitat i anonimat, per tal de no difondre dades personals.

El respecte en front de la privacitat de les persones és necessari per tal de treballar les individualitats de cadascú amb total discressió. És important tenir en compte aquest aspecte i respectar la decisió de cadascú.

Identitat del centre

La identitat és una característica que compleixen totes les organitzacions i que podem entendre mitjançant l'explicació dels següents autors per tal de definir seguidament la identitat del nostre centre; El centre d'activitats infantils i juvenils El Raval.


"La identidad de la organización está representada por los rasgos o atributos que la caracterizan ante sus miembros, su público y el mercado, es decir, las características que la misma asume de modo consciente o inconsciente y que le sirven de elemento diferenciador para que se reconozca a sí misma y pueda expresarse con libertad hacia todo lo que la rodea"

RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Roberto. Reflexiones sobre el estudio de la identidad corporativa.

"La identidad de la organización se refiere a los rasgos que la diferencian, la cohesionan y le dan continuidad. Conocer los rasgos de identidad es un camino a la comprensión del contexto de significación que comparten los miembros en cada organización. La identidad es un elemento constitutivo de la organización, es una invariancia pero no lo eterno. Pueden ocurrir cambios disruptivos que la transforman". 

HELMAN,E. SERLIN,J.DUBOIS,R. MORBELLI,C. PAROLIN,M. RODRÍGUEZ,G. Identidad y cultura. Análisis comparativo de la cultura en diversas organizaciones del sector público.

El centre d’activitats infantils i juvenils som una organització que pretén donar resposta a les necessitats educatives i socials del barri on esta situada, al barri del Raval.

Com a tret distintiu d’altres organitzacions podem destacar que:

•  Intentem crear un bon ambient de cohesió i companyonia al centre, per tal de realitzar les activitats d’àmbit formal i lúdic de la millor manera possible
•  Inculquem valors que fan que es garanteixi bona qualitat de treball, i fomenti relacions òptimes
•  Potenciem la participació i la llibertat d’expressió

Estructura organitzativa

Tota institució presenta de manera explícita o implícita amb un joc de jerarquies les atribucions de cada component de la mateixa. És per això, que podem dir que l'estructura organitzativa és l'esquema de jerarquització i a l’hora la divisió de les funcions dels membres.

Així doncs, presentem l'estructura del nostre centre a continuació, es tracta d'un tipus d'estructura departamental o funcional, aquest tipus d'estructura està composada per una jerarquia horitzontal distribuida en departaments.

 

La estructura organitzativa del centre d'activitats infantils i juvenils el Raval es basa en tres departaments.El departament d'orientació i preparació laboral, composat per un psicopedagog i dos educadors socials; el departament d'activitats lúdiques, composat pels monitors de lleure; i per últim el departament de desenvolupament integral per la convivència i participació en espais varis format per un pedagog i un educador social. Els departaments tot i que siguin de poques persones estan classificats en la mesura del que volen abastir, per tal d'intentar assolir uns objectius específics d'aquest i per tant, poder després assolir els objectius principals entron als quals gira el centre.

El nostre organigrama està basat en la distribució de la feina, és a dir, no hi ha una jerarquia establerta entre els diferents professionals, si no que, hi ha una relació horitzontal. Els diferents professionals interaccionen entre ells, i cadascún d'aquests és el responsable dels departaments corresponents a la seva titularitat. Així doncs, no hi ha cap representant superior, ja que la relació entre els formadors és igualitaria.

El nostre centre és basa en una pedagogia activa i participativa, per això hem cregut convenient establir una jerarquia horitzontal perquè creiem que tots els temes tractats s'interrelecionen entre ells, ja que tractem amb nens i joves, on aquests després es veuran exposats als problemes juvenils. Cal saber el punt on estem actualment, tractar-la per poder-hi fer canvis. 
El que intentem fer, a l'hora d'establir la jerarquia horitzontal és tractar tots els temes per igual, tant d'importància com d'eficiència i qualitat, i donar una visió sobre tots els departaments de manera igualitaria. Reforçar la idea de la horitzontalitat és important, ja què creiem de suma importància el fet de que tothom tingui el mateix dret de decisió, sempre intentant consensuar allò que volem dur a terme. Fent que participi tothom en les decisions ja que es posen en comú diversos punts de vista, ofereix una visió més amplia i per tant, de més qualitat. 
Creiem també que les organs de decisió (els departaments) siguin els mateixos que imparteixen la tasca més propera amb els usuaris, ja que són ells, els que saben d'aprop les necessitats existents de l'alumnat i les mancances d'aquest. Per tant, són ells els que poden oferir una visió més propera i qualificada.

Cal però, tal i com apunta Bolívar (1993) a partir de Hargraves (1991) crear estructures i contextos (temps, tasques i recursos) que promoguin el treball, agafar un sentit de comunitat, amb recolzament i relació mútua, una evaluació mutua. Ensenyar de manera col·lectiva i transversal, per tal de poder establir una visió compartida del centre com a conjunt (valors, procesos i  objectius). 

Tot i així no s'ens pot passar per alt que l'estructructura ha de ser coherent amb els objectius, per això establim la forma horitzontal i departamental, que ho fem en departaments per tal de que sigui suficientment estàtica perquè dongui consistencia a la consecució dles objectius. I que tot iaxí han de ser flexibles per adaptar-se als canvis.

En primer lloc, trobem  el departament d’orientació  i preparació laboral, on hi ha com a responsables el psicopedagog i educador social del centre. Aquest  departament  es l’encarregat de proporcionar tota informació i ajuda necessària als joves entorn al seu futur laboral, tant per trobar feina com per a poder-se preparar i recolzar el concepte de l'educació al llarg de la vida, és a dir, la formació constant.

En segon lloc, trobem el departament d’activitats lúdiques on hi ha com a responsables els monitors de temps de lleure del centre. Aquests departament pretén oferir activitats lúdiques als joves que els proporcionin aprenentatges i valors necessaris per als seu desenvolupament integral i relació amb els seus iguals. Per a poder desenvolupar la seva actitud envers el col·lectiu, la seva manera de relacionar-se, per a assolir dinàmiques de grup i fomentar la participació en el joc.

Per últim i en tercer lloc, trobem, el departament de desenvolupament integral per la convivència i participació en espais varis on hi ha com a responsables el pedagog i educador social del centre. Aquest departament pretén aconseguir el millor creixement possible dels nois i noies a nivell tan físic com psíquic i que aquests aprenguin a conviure en grup per tal d’evitar situacions de risc d’exclusió social presents al barri. El departament doncs, haurà d’oferir xerrades, sortides, formació... per tal d’aconseguir aquests propòsits. 

Recursos del centre

Els recursos utilitzats al Centre El Raval es poden classificar segons:

• Recursos humans

Aquest centre està dissenyat per atendre les necessitats dels nens i nenes que hi acudeixin. El nostre centre està format per un psicopedagog, un pedagog, tres educador social i varis monitors que s’encarregaran de realitzar les activitats pertanyents al centre. Aquests vetllen per la seguretat i la millora de la qualitat de vida per tal de que es millori tant en l’àmbit de l’educació com en l’àmbit personal.

Cada treballador ha de respondre a unes tasques i funcions comuns al seu lloc de treball, respectant sempre les normes i lleis fixades al centre.

A més, el centre treballa en xarxa amb altres centres on es rep un gran recolzament i suport social, psicològic, econòmic i cultural per tal de complir amb els objectius que té el centre.

• Recursos Materials

Les activitats es duran a terme en un centre situat en el Raval, concretament Plaça Pedró. Aquest té diferents aules habilitades per a dur a terme les diferents activitats (xerrades, activitats de grup, reforç escolar…) i espais oberts (activitats lúdiques i altres)

El centre d’activitats El Raval conta amb un espai i un mobiliari adequat a les necessitats i els objectius de centre. Aquest està compost per tres despatxos, un per a cada departament i  aules destinades a activitats diverses, tals com, una aula d’ordinadors, dues aules per activitats de caire lúdic, dues aules de reforç, una sala d’actes i finalment, un espai a l’ exterior.

És important remarcar que cada aula disposa del material didàctic i pedagògic concret per a les tasques que es dugin a terme en aquesta. Materials segurs, resistents, higiènics, adequats, educatius etc.

A més a més d’aquests espais, també trobem a l’entrada una recepció, on es facilitarà informació i s’atendrà als usuaris, o persones que desitgin informar-se.

• Recursos Funcionals

El centre disposa actualment del suport actiu d’administracions públiques i entitats privades, tals com l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya o La Caixa i Intervida, respectivament.
El seu horari d’actuació serà de dilluns a divendres de 10h a 13.30h i de 15h a 20h. Durant el mes de juliol el centre obrirà de 9 a 14h i a l’agost romandrà tancat.

Cal destacar que el centre organitza unes activitats i tallers dirigits per professionals amb la finalitat de que els nens i nenes puguin mostrar les seves habilitats, coneixements, potenciar les seves qualitats, etc. Per tant, els serveix per millorar personalment i alhora els dóna ànims i motivació.